Mataró: Debat sobre Espais públics i equipaments
barri de Cerdanyola, es va realitzar la sessió dedicada als equipaments
municipals, dins de les jornades "Per un Mataró habitable" que
organitza la CUP de Mataró.
Jordi Canal, membre de la CUP, va fer un anàlisi històric i de l'estat
actual de la ciutat i dels seus barris. Precisament, aquests barris
varen créixer durant el franquisme sense cap tipus d'equipaments i
sense serveis, sense tenir la consideració de zona urbana i fou mèrit
del moviment veïnal –mitjançant mancomunitats- d'anar cobrint alguns
aspectes urgents. Els ajuntaments democràtics van intentar donar-hi
resposta territorialitzant l'administració municipal amb la creació
dels consellers de zona i els centres cívics.
Aquella realitat ha quedat obsoleta a causa fel fort creixement
demogràfic experimentat en la darrera dècada, amb la qual cosa ens
trobem davant d'un mapa que no es correspon amb les necessitats
sanitàries, escolars, de barris i urbanitzacions existents
(polític),que no contempla ni la realitat agrícola ni la forestal. En
definitiva, ara per ara, l'Ajuntament de Mataró, per manca de previsió,
no té definida una estructura administrativa adequada a les necessitats
presents i de futur immediat.
Externalitzacions i privatització de serveis
L'Ajuntament deMataró té, aproximadament, unes 1200 persones en nòmina, emperò cal
sumar-hi unes centenars, que cada vegada en són més, que estan
contractats laboralment per empreses de serveis externalitzats:
lampistes, aula de teatre, jardineria, brigada, educadors de benestar
social (atenció a la gent gran), neteja de dependències municipals.
Posa com a exemple la concessió dels serveis de neteja a Clece (filial del grup ACS)
que ha permès un estalvi de 50 milions, però que no hi ha cap mena de
dubte que aquesta rebaixa no és gratuïta i que revertirà en les
condicions de treball (més precarietat) i podria implicar alguna
concessió futura cap aquest grup en alguna promoció d'obra o bé en
alguna altra externalització de serveis.
En aquest apunt, Miquel Torner, exemplifica el cas de l'Hospital de Mataró,
en què el presumpte estalvi de l'externalització a la llarga comporta
càrregues indirectes i recàrrecs ulteriors en la prestació dels serveis.
Equipaments educatius
Carme Polvillo, membre de la CUP, va exposar la situació
relativa a escoles bressol (0-3 anys) i d'infantil i primària (3-12
anys). Actualment, hi ha 6 escoles bressol i n'hi ha 2 en construcció i
2 de planificades. Formalment, el president de l'Institut Municipal d'Educació, Josep Comas (ICV),
diu que cobreix les necessitats actuals i eixugarà part del dèficit
existent, però no ha previst que d'aquí 5 anys el problema tornarà a
ser tant o més greu davant del fort creixement demogràfic.
Hi ha 26 centres d'infantil i primària i 7 de programats, però la
situació actual de saturació és conseqüència del dèficit dels darrers
10 anys quan es van obrir el barris de nova construcció (en època de Salvador Milà)
de la Via Europa, Cal Collut, Camí de la Serra i Figuera Major.
Producte d'aquesta situació, s'han hagut d'habilitar barracons al parc
central (escola Antonio Machado), que continuaran en ús
durant força temps, mentre es reajusta el mapa escolar. La principal
recriminació que cal fer a l'Ajuntament en aquest àmbit és que no ha
previst amb prou antelació la reserva de sòl per tal que la Generalitat
edifiqués les noves escoles. I dins d'aquest capítol, que també afecta
a les zones verdes, centres cívics i d'assistència sanitària, hi ha la
dinàmica de permutues de terrenys que estan permetent tripijocs com el
de la nova escola Anxaneta. Aquesta escola, inicialment, havia de
construir-se al solar industrial del carrer Floridablanca, que després
d'ésser requalificat l'Ajuntament va repensar-s'ho i va optar per
ubicar-hi pisos i entaforar l'Anxaneta en el solar minúcul de l'antiga
caserna de la Guàrdia Civil.
Cap dels nous equipaments educatius i moltes de les zones verdes
(situades en rotondes pel trànsit de cotxes) té un entorn acollidor la
qual cosa afecta la qualitat de l'educació dels infants i de vida de la
ciutadania en general.
Manca de previsió
Com a conclusió, es confirma que l'Ajuntament no planifica a mig i
llarg plaç, la qual cosa obliga a actuacions precipitades i
econòmicament costoses. Per exemple, els nous espais públics no estan
adaptats per acollir fires o actes, i això implica una despesa
addicional (de milers d'euros) en tarimes, envelats, generadors de
llum, etc.
L'Ajuntament ja fa projeccions de població que ronden els 140 -150 mil
habitants i per tant això els hauria de forçar a planificar els
equipaments sanitaris, igual que els educatius, socials i zones verdes
amb una previsió de 25 anys vista. La immediatesa i la política
d'intercanvis de terrenys s'està aplicant per cobrir les necessitats
actuals a costa dels serveis que necessitaran les noves àrees de
creixement com ara El Rengle. Per tant, ens trobem amb una política de
pedaços que no augura res de bo en un futur immediat.
Deslocalització dels equipaments
Els equipaments culturals i esportius estan sent objecte d'una
forta pressió especulativa que pretén desplaçar-los a l'extraradi (amb
les implicacions que això té per a la mobilitat). Tenim els casos
flagrants del camp de futbol del Mataró i del Palau d'Esports i del
camp de futbol de Cerdanyola (que està servit d'excusa per imposar
l'edificació de pisos –amb una torre de 14 plantes- al sector del
Sorrall).
A més a més, ens trobem amb una tendència acusada a compartimentar els
equipaments (gent gran, joves, dones...), la qual cosa no permet un
aprofitament òptim dels espais i impedeix que hi hagi punts de trobada
i d'intercanvi ciutadà i intergeneracional.