La CUP-CC ha respost a l’anunci del Govern de la Generalitat de la proposta de la nova llei d’habitatge, que ha de substituir la llei 24/2015 suspesa pel Tribunal Constitucional, denunciant la manca de fermesa política i de mecanismes efectius per respondre a la situació d’emergència social i residencial que viu el país. La CUP-CC comparteix el criteri del grup promotor de la ILP d’Habitatge en considerar que la nova llei serà difícil d’aplicar i es queda curta per combatre l’exclusió residencial i recuperar el parc d’habitatges buits propietat d’entitats financeres i grans tenidors per al seu ús social.

A la proposta de llei la fase de mediació per a garantir els mecanismes de segona oportunitat és voluntària i depèn de la bona predisposició de la banca i les figures de la dació en pagament i la condonació del deute no són d’obligat compliment. Tampoc es contempla, tal i com sí feia la llei 24/2015, que el jutge pogués acordar la cancel·lació dels imports no satisfets en situacions de sobreendeutament sobrevingut. La proposta de llei substitueix la cessió obligatòria d’habitatges buits de la 24/2015 per la utilització temporal d’habitatges per interès social i per expropiacions d’ús, però sense la definició de gran tenidor, només s’aplicarà als pisos inscrits al registre d’habitatges buits quan aquesta inscripció no és tampoc obligatòria. A la pràctica això representarà que empreses promotores, immobiliàries i altres grans tenidors amb un gran nombre d’habitatges buits no es veuran afectats per les expropiacions d’ús.

La CUP-CC també alerta que pel què respecta a l’import de les expropiacions, tot i que es preveu que atengui als criteris de lloguer social contemplats en la llei 24/2015, serà el Jurat d’Expropiació de Catalunya qui fixarà els preus si hi ha manca d’acord, quan aquest Jurat fixa l’import en unes quantitats molt més elevades que aquests criteris de lloguer social. Des de la CUP-CC s’exigeix també que les dades dels habitatges buits inscrits al registre puguin ser consultades per tots els municipis de Catalunya i no només pel de Barcelona.

Finalment la CUP-CC també ha criticat la forma en què s’ha redactat l’avantprojecte de llei, sense un debat i una participació real del conjunt de forces polítiques, sense tenir en compte els criteris del grup impulsor de la ILP i, malgrat els titulars a premsa, d’esquena als municipis, que són els encarregats d’aplicar-la arreu del territori per a garantir el dret a l’habitatge.

La CUP-CC ha reiterat també el seu rebuig al contingut del conveni signat entre el BBVA i la Generalitat de Catalunya per a la cessió d’habitatges buits propietat de l’entitat per destinar-los a famílies que es troben en una situació d’emergència residencial. La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Sabadell, Glòria Rubio, ja va alertar que el conveni “només pretenia ser una neteja de cara de l’entitat financera i que no anava gens en la línia del conveni proposat pel consistori sabadellenc”. La CUP també es mostra indignada pel fet que els Ajuntaments s’han d’assabentat per la premsa de la signatura del conveni i que es negociés, per tant, d’esquena als municipis i als col·lectius que treballen en defensa del dret a l’habitatge.

Per la CUP-CC aquest conveni representa un nou rescat encobert del BBVA per part de l’administració pública ja que més enllà de pagar 150 euros per cada habitatge cedit per l’entitat, la Generalitat haurà d’assumir les despeses de la seva possible rehabilitació, que el text diu que poden ascendir fins a 20.000 euros per pis, així com de tota la resta de despeses generades per aquesta cessió; Cèdula d’Habitabilitat, Certificat d’Eficiència Energètica, despeses de manteniment o l’alta i canvi de titularitat dels subministres bàsics.

La xifra total de 1800 habitatges cedits a Catalunya que preveu el conveni és, segons la CUP, del tot insuficient tant per la quantitat d’habitatges buits, la majoria provinents de desnonaments, a mans de l’entitat, com per la gravíssima situació d’emergència social i residencial que viuen centenars de milers de famílies del país. Joan Garriga, parlamentari de la CUP, ha recordat que “el BBVA és un dels principals culpables de la situació d’exclusió habitacional amb la seva criminal política de desnonaments, ja que és la segona entitat que més desnona arreu de l’estat, i pel seu rotund rebuig a negociar lloguer socials amb les famílies que es veuen abocades a ocupar un dels seus habitatges”.

En aquets sentit, segons la CUP, és intolerable que el conveni contempli que fins a la meitat dels habitatges cedits per l’entitat podran estar ja ocupats i que la Generalitat tanmateix haurà de pagar per aquests habitatges 75 euros durant els sis primers mesos i 150 a partir del setè, el mateix import que per un habitatge buit. La CUP creu que és el mateix BBVA qui ha de donar solucions a les famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen els seus immobles regularitzant-les mitjançant lloguers socials i no traspassar aquesta responsabilitat a l’administració. Garriga també ha recordat que “BBVA va adquirir UNNIM per un euro després que aquesta hagués estat nacionalitzada i que posteriorment es va fer amb el 98% del capital de Catalunya Caixa que havia rebut 12.052 milions d’euros públics per al seu rescat”.

Davant d’aquesta manca de fermesa i valentia política del Govern per a garantir de forma integral el dret a l’habitatge, la CUP ha anunciat que es posa a disposició de totes les entitats i gent organitzada per a presentar al·legacions al projecte d’aquesta nova llei d’habitatge. Per la CUP, tant aquesta proposta de llei rebaixada com el conveni signat amb el BBVA, poden invalidar altres mesures més efectives i contundents que s’estan desenvolupant des de diferents municipis per a mobilitzar el parc d’habitatges buits. Enfront a aquest retrocés, Glòria Rubio ha recordat que des dels municipis “es seguirà lluitant per acabar amb els privilegis de les entitats financeres i els grans tenidors amb mesures coercitives per a mobilitzar els habitatges buits”. També ha fet una crida “a seguir amb l’organització popular per a seguir recuperant habitatges buits a mans de la banca i actuar amb fermesa contra els que s’enriqueixen a costa de la nostra misèria”.