Dimecres 15 de novembre, a la Casa de la Palmera, es va dur a terme la segona sessió de les jornades "Per un Mataró habitable", dedicada al "Patrimoni arquitectònic en perill" i que va comptar amb l'aportació de Gener Salicrú
(historiador de l'art). Si bé hi ha un catàleg arquitectònic, que
empara els monuments (per ex. : església Sta. Maria), bona part dels
edificis històrics –com ara les cases de cós– estan desemparades.

Salicrú sosté que la qualitat del paisatge urbà està estretament
lligada a la preservació de l'arquitectura tradicional. Això se
sustenta en valors sentimentals, turístics, artístics, històrics,
documentals, etc. i, sobretot, en un valor estètic, que actualment la
classe política menysté.

El valor estètic de l'arquitectura de Mataró (de les seves cases nobles
i dels seus ravals) es troba documentat i referenciat des de fa 300
anys en llibres de viatgers o en dietaris com el del Baró de Maldà. Al
segle XVIII, hom descriu la nostra ciutat com una uniformitat agradosa
als visitant i, de fet, les autoritats municipals de l'època vetllaven
per preservar l'estètica.




L'estètica no només és "façana". És una inversió de futur: si invertim
en la conservació de l'arquitectura tradicional mediterrània estarem
dotant la ciutat d'una infrastructura i una valorització de futur (per
ex.: molt preuada pel turisme). En canvi, l'actual inèrcia de
demolicions només genera guanys efímers.



El paisatge, el patrimoni arquitectònic que el compon, evoca
sensacions, suggereix idees i enriqueix l'entorn. Hauríem d'entendre el
casc antic com un aparador, com una carta de presentació vers el
foraster. Un entorn antic ben conservat dóna qualitat de vida
(principis defensats pel Consell d'Europa).



Els projectes de demolició compleixen la normativa, aparentment, però
Salicrú demostra que els constructors no tenen ni idea (no cap tipus de
sensibilitat) d'allò que estan destruint i, sovint, en les llicències
d'enderroc falsegen les dades del catàleg de patrimoni.

Edificis i patrimoni en perill

La tendència actual és deixar que els edificis catalogats caiguin a
terra per poder edificar sense traves. Però hi ha molts edificis que ni
tan sols estan catalogats i que poden ser enderrocats en poc temps, com
per exemple l'arquitectura típica del XVIII d'algunes cases del Torrent
i del carrer Montserrat; altres com l'únic edifici singular que resta a
les Escaletes, la casa del carrer d'Amàlia que fa cantonada a la
muralla del Tigre, les cases del segle XVIII del carrer de a Concepció,
l'illa de Can Cruzate (segle XIX).



Salicrú destaca que l'arquitectura original està quedant aïllada en nom
d'una presumpta arquitectura "neutra". Tot sembla indicar que el
patrimoni no interessa a les autoritats municipals i poders locals, que
en canvi opten per recrear decorats (collage) de falsa arquitectura,
com el que trobem a la façana de la sucursal de la Caixa Laietana a la
Riera, a tocar de l'Ajuntament, o bé en les nombroses llindes del segle
XVIII insertades com a trofeus de caça en les noves construccions.



Hi ha elements patrimonials que cal preservar amb especial cura:
rajoles, capelles, esgrafiats de les façanes, llindes, ràfecs de les
teulades, baranes

Exemples a seguir

Hi ha moltes ciutats europees que valoren l'arquitectura tradicional,
per exemple: Amsterdam o La Haia, que vetllen per una perfecta
conservació dels cascs antics.



D'altres, més properes, com Girona han arribat a normativitzar una carta de color, per valoritzar el paisatge urbà.



El concepte clau és que cada arquitectura té el seu propi espai. Al
Centre de Mataró cal vetllar per l'arquitectura tradicional i fer-ho a
partir del catàleg de patrimoni i de la conscienciació del propietaris.

Incertesa i malestar

Les intervencions del públic van reclamar una intervenció de
l'Ajuntament, al qual tothom coincidí en corresponsabilitzar de l'auge
especulatiu, per tal que es doni valor als béns culturals existents.
Les mesures de protecció dictades recentment es demostren com a
insuficients i limitades a uns pocs carrers.



Es posa de manifest el doble llenguatge de l'Alcalde, que fa poc ha
defensat la descatalogació i l'operació especulativa de la fàbrica de
paper (prevista pel pla del sector Ronda Barceló – Fàbrica Fàbregas i
Caralt) que ha d'acollir El Corte Inglés dient que "el patrimoni que va
servir perquè els nostres avis es guanyessin la vida no ha d'impedir
que nosaltres ens la guanyem".



També es criticà la campanya turística de "Mataró, ciutat mediterrània"
que s'ha centrar en una oferta lúdica i de sol i platja, amagant la
riquesa arquitectònica i patrimonial de la ciutat.



Algunes persones van destacar que caldria reclamar un millor
finançament pels ajuntaments i que caldria pensar en sumar esforços de
la ciutadania per eleborar un contracatàleg de patrimoni i
mobilitzar-se per defensar-lo davant la passivitat i la ineptitud de
l'actual classe política governant.