Aquesta setmana els Mossos d’Esquadra han efectuat dos desallotjaments de blocs d'habitatges al Carrer Entença 151 i al Carrer Sugranyes número 9 de Barcelona.
 

El primer, al carrer Entença 151, es va dur a terme sense ordre judicial i amb un desplegament policial excessiu i que va fer una actuació totalment desproporcionada. Vídeos i fotografies mostren com l’actuació dels Mossos va ser violenta i va causar que dues persones haguessin de ser dutes a l’Hospital en ambulància. A més, en aquest mateix desallotjament, la policia catalana va actuar per petició d’un grup de treballadors que, seguint ordres de la propietat, tenien la intenció de tapiar els habitatges però el veïnat els hi impedia. Els treballadors van tapiar els habitatges okupats per les famílies l’endemà. La policia catalana defensant a la propietat d’un edifici enlloc de defensar a les persones de l’especulació d’una ciutat que està patint una metàstasis pel turisme i l’especulació.

No és la primera vegada que la CUP-CC denuncia la connivència entre els Mossos i empreses com Desokupa, que es dediquen a desallotjar habitatges okupades sense ordre judicial. Ja al novembre del 2016 la CUP-CC va enviar una carta pública a la Secretaria General de la Conselleria d’Interior demanant explicacions sobre aquest tipus de pràctiques que emparen empreses que, en la seva majoria, estan directament vinculades a l’extrema dreta. La resposta va ser nul·la i la reunió que es va realitzar en cap cas va suposar que els Mossos deixessin de dur a terme aquestes col·laboracions, i el desallotjament del bloc Entença 151 n’és un exemple.

I les clavegueres no acaben aquí, resulta que la propietat de l’edifici d’Entença 151 té un acord de venda amb “Renda Corporación” - Societat que gestiona edificis de lloguer regentada per personatges com Luís Conde i altres destacats empresaris vinculats al Partit Popular – pel dia 30 de novembre amb la condició que l’edifici estigui buit. Un circuit tancat entre l’especulació d'habitatges per a usos turístics i de luxe, la col·laboració amb empreses privades que fan la feina bruta i la connivència dels cossos policials en defensa de la propietat privada i l’acumulació de beneficis a través de l’habitatge. Ahir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, va fer pública una carta al Conseller d’Interior exigint explicacions sobre el desplegament policial i la manca d’informació de la Conselleria envers el Consistori en un operatiu que deixava famílies al carrer.

L’altre desallotjament, el del Carrer Sugranyes número 9, fou amb ordre judicial però amb el mateix model de desplegament policial: violent i desproporcionat.
Pel que fa al Consistori, tot i la carta pública i malgrat les peticions de les organitzacions veïnals en defensa de l’habitatge i de l’Obra Social de la PAH, no va reallotjar les famílies tal com se li demanava. De fet va donar ordre a la Guàrdia Urbana de desallotjar-les del Districte de Sants quan aquestes exigien reallotjaments dignes per a totes les persones desallotjades. I quan aquestes van anar fins a la Plaça Sant Jaume per exigir explicacions, l’Ajuntament va tenir la mateixa actitud de rebuig: no les va rebre ni les va deixar entrar a l’Ajuntament.
 

Plou sobre mullat i sempre reben les mateixes. L’Ajuntament de Barcelona en cap cas havia de tractar les famílies i organitzacions amb un altre desallotjament. La violència de la gentrificació no es pot resoldre mai amb més violència policial.

Per altra banda, la falta de legislació adequada per a garantir l’habitatge digne a Catalunya suposa un dels principals esculls a casa nostra per a poder fer front a les dinàmiques especulatives i als models orientats a la nova indústria extractiva de casa nostra: el turisme.

Des de la CUP-CC i la CUP Capgirem Barcelona exigim a la Conselleria d’Interior que doni explicacions públiques sobre els dos operatius policials i sobre la col·laboració amb empreses privades que es dediquen a desallotjar famílies que okupen habitatges perquè no disposen d’habitatge.

També exigim a l’Ajuntament de Barcelona que doni explicacions sobre les actuacions policials de la Guàrdia Urbana i sobre els criteris tècnics dels inspectors d’habitatge que van visitar el bloc d’Entença 151.

Així mateix posem de manifest la necessitat de tirar endavant un instrument legislatiu sobre habitatge que garanteixi el dret a un habitatge digne per sobre de fons d’inversió i dinàmiques especulatives. En aquesta mateixa línia demanem a l’Ajuntament de Barcelona que ampliï amb urgència el parc públic d’habitatge sense més dilacions, els veïns i les veïnes de la ciutat han de marxar perquè no poden fer front als lloguers i els barris perifèrics de la ciutat estan patint desnonaments sistemàticament amb la única garantia de les organitzacions i moviments socials que responen a la defensa de l’habitatge.

Cal anar al limit de la legislació vigent així com desobeir les lleis actuals que posen per davant els interessos especulatius a la garantia d'una vida digne.
 

Finalment, exigim a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que retirin les acusacions per l’acció d’Arran de l’autobús turístic i que deixin de valorar com a bé públic un dels instruments que contribueixen a fer possible que el turisme sigui la indústria extractiva de la ciutat i del país. Els béns públics han de ser en clau de benestar comú, i en aquest cas, el que haurien de denunciar són les actuacions desproporcionades de la policia en contra dels veïns i les pràctiques reiterades de vulneració del dret a l’habitatge dels fons d’inversió.