Dissabte es va anunciar una nova mesura del Tribunal Constitucional espanyol en contra de lleis i mesures aprovades per amplíssimes majories al Parlament de Catalunya. En concret, va suspendre la llei catalana d'accés universal a la sanitat que deixaria fora del sistema públic fins a 180.000 persones pel fet de ser estrangeres i pobres.
 
La mesura del Tribunal Constitucional espanyol és cautelar, però la suspensió definitiva de la llei valenciana, molt similar a la catalana, fa pensar que la mesura acabarà convertint-se en ferma. El seu origen és el reial decret 16/2012 del govern espanyol del PP, que va modificar un element central del sistema públic de salut acabant amb el seu caràcter universal per convertir-lo en un sistema basat en l'ocupació.
 
Per aquest motiu, primer una majoria parlamentària del País Valencià, i després una majoria al Parlament de Catalunya van aprovar mesures per revertir les mesures racistes i classistes contingudes al Decret del govern del PP, que establien barreres d'accés a la sanitat per aquelles que no tinguin permisos de treball o de residència o no estiguin empadronades, per reconèixer de nou l'accés a una atenció sanitària gratuïta com un dret universal.
 
A la pràctica la suspensió implica recuperar aquesta barrera, una barrera que opera contra les persones migrades i pobres, i reforçar un sistema de cohabitació público-privat que afecta tota la classe treballadora i totes les classes populars del nostre país, independentment del seu origen, a partir d'un sistema públic debilitat per les retallades neoliberals de la darrera dècada aplicades pels governs centrals i autonòmics, i un sistema privat només per a rics que a més està finançat en bona part amb diners públics.
 

Per aquests motius, la CUP-CC defensem:

1) Que no és possible construir un sistema sanitari que sigui capaç de garantir drets per a tothom sense un sistema sanitari de titularitat, provisió i gestió totalment públiques i que sigui d'accés universal.
 
2) Que avui l'Estat espanyol, i tot el seu sistema polític i judicial, està embarcat en una dinàmica de retallada de drets i de construcció d'un sistema sanitari racista i classista que exclou del dret a la salut a cada vegada més gent amb criteris d'origen i de capacitat adquisitiva, amb greus conseqüències per la salut de totes.
 
3) Que el Parlament de Catalunya, i el nou govern que es pugui constituir, no pot en cap cas obeir la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional espanyol, i hauria de restituir el dret a l'assistència sanitària universal i gratuïta per no incórrer en la vulneració de drets tot deixant fora del sistema públic a fins a 180.000 persones que no es poden permetre pagar més per a ser ateses.
 
4) Que, d'acord amb aquesta determinació, animem a totes les treballadores de la sanitat pública a seguir donant compliment a les diferents disposicions que, com la instrucció 08/2015 del Departament de Salut sobre assistència sanitària de cobertura pública per als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no són beneficiaris ni tenen la condició d'assegurats del Sistema Nacional de Salut, la resolució del CatSalut de 30 de setembre de 2016 sobre l’atenció sanitària urgent, o la mateixa resolució del CatSalut de 29 de juny de 2017 relativa a l’aprovació de la llei 9/2017, són instruments d'universalització del dret a l’accés a l’assistència sanitària.
 
5) Que el món municipal, amb els Ajuntaments al capdavant, han de treballar per la constitució i el desenvolupament d'un padró universal que sigui una eina per al reconeixement i la garantia de drets.
 
6) Que és imprescindible un sistema sanitari públic i únic, que superi la cohabitació público-privada, i que elimini qualsevol barrera econòmica i racista d'accés al dret a la salut, un dret que defensem com a universal.

Per una sanitat 100% pública!
Per un accés universal, equitatiu i de qualitat a l'assistència sanitària!