L’objectiu de les empreses immobiliàries i dels fons d’inversió és obtenir el màxim benefici. L’entrada dels fons voltors forma part de la pròpia dinàmica de la reestructuració del capitalisme postcrisi. Compren actius a preu de saldo i esperen que pugin per tornar a vendre. Des del sistema no s’ha produït cap canvi en la política d’habitatge i de fet, s'ha anat enrere: la reforma de la LAU o la llei de desnonaments express estan desprotegint el llogater i assegurant el benefici del qui lloga amb contractes més curts. 

El sistema capitalista posa per davant la propietat privada a la vida. A la vida digna 

La situació actual ve propiciada pel tipus de polítiques en habitatge que s’han vingut fent els darrers 50 anys, lligades a un model de producció i consum dins la lògica capitalista. Així, les ciutats i els pobles que tenim són conseqüència d’un determinat model d’habitatge avalat, impulsat i dissenyat conjuntament entre les aliances publico privades que tant defensen els neoliberals: PDeCAT, PP o Cs. 

Pel dret a l’habitatge digne

El dret a un habitatge digne i adequat es concreta en el fet de poder gaudir d’un habitatge assequible amb seguretat en la tinença, amb accés a serveis bàsics i a les infraesructures. En aquest sentit, cal engegar polítiques que posin fi d’una vegada a l’especulació immobiliària. L’habitatge és un dret i només podrem garantir-lo quan aconseguim posar impediments reals a aquells que veuen en l’habitatge una inversió i una oportunitat per a l’especulació i per augmentar el seu capital.

Des de 2007 hi ha hagut més de 115.000 execucions hipotecàries, es compten unes 800.000 llars en situació de pobresa energètica i més de 14.000 persones sense llar. La suspensió de la Llei 24/2015 suposa una trava perquè els ajuntaments tinguin la capacitat de negociar amb les entitats financeres la reconversió d’habitatges buits en parc de lloguer social.

Cal canviar el model des de l’arrel, però a Catalunya tenim lleis que poden paliar la situació de crisi i emergència habitacional que vivim i cal implementar, com: 

• Rehabilitar íntegrament i de manera urgent la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial i la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica atacades pel Tribunal Constitucional Espanyol. 
• Prohibir immediatament tots els desnonaments de lloguer i d’hipoteques i no multar l’ocupació per raons econòmiques. En aquest sentit, cal que el govern aturi immediatament tots els operatius policials de desnonament i destini recursos a garantir alternatives habitacionals per a tothom. A Catalunya hi ha 1700 antiavalots de Mossos (BRIMO i ARRO) i els desnonaments són la seva principal tasca.

Que cal fer una planificació urbanística protegint tant el dret a l'habitatge com els barris que no podem permetre que la compra sigui la única forma real d'accés a l'habitatge que el lloguer no sigui una alternativa viable j estable i que les formes alternatives d'accés a lhabitatge no es fomentin per part de les institucions, que l'habitatge no pot ser una suculenta font d'ingressos per uns quants que ens precaritzen.

Mesures per garantir el dret a l’habitatge

És urgent expropiar, per raons d’interès general i sense compensació, tot el parc d’habitatges buits en mans dels bancs i els grans tenidors que hem rescatat entre totes, i incorporar-los a un parc públic d’habitatges.

• Expropiació de pisos buits en mans dels bancs
• Parc públic de lloguer d’habitatges
• Lloguer al 20% del salari com a màxim
• Aturar els desnonaments
• Garantir subministraments a rendes més baixes

Ens donen a escollir: O els seus guanys o les nostres vides

Amb la complicitat d'unes institucions que legislen a favor dels especuladors, d'uns mitjans que defensen els interessos dels de sempre i d'una justícia que desnona les persones com un mer acte administratiu fem tres emplaçaments clars:

• Al conseller responsable de les polítiques d’habitatge, Damià Calvet:

És urgent expropiar, per raons d’interès general i sense compensació, tot el parc d’habitatges buits en mans dels bancs i els grans tenidors, i incorporar-los a un parc públic d’habitatges.

• Al conseller d’interior Miquel Buch:

Els mossos han de respondre a l’interès públic. Senyor Buch, posi als mossos a protegir a la gent dels estafadors i grans fons d’inversió. Senyor Buch, posi als mossos a defensar l’interès públic i el dret fonamental com és el dret a l’habitatge. 

• Al president de la Generalitat Quim Torra:

Que cal aplicar la normativa suspesa i anual.lada pel TC en aquesta matèria però que cal anar més enllà. Desplegament immediat de les lleis d'habitatge anul·lades pel TC. I no com un conflicte d’interessos sinó com un qüestió de sobirania i urgència davant d’aquells que imposen la injustícia com a sistema.