Avui 25 de juliol la CUP dóna el tret de sortida a la campanya ‘Horitzó República: construïm sobiranies des d’ara’, la qual pretén socialitzar un programa estratègic per avançar en la ruptura amb el Règim del 78.

El gran repte que afronta el moviment republicà actualment és la dinamització quotidiana d’estructures de mobilització popular a partir de programes polítics concrets, el bastiment d’espais sobirans dins i fóra del marc institucional existent, en definitiva, el desplegament i consolidació de noves materialitats que basteixin un bloc social capaç de consolidar el procés d’autodeterminació català.

Amb la voluntat d’ajudar a traçar aquest nou horitzó col·lectiu de construcció republicana, des de la CUP iniciem una agenda de transformació social basada en el desenvolupament de processos col·lectius en clau constituent: una agenda de sobiranies que, complementada amb l’actuació determinades de les institucions públiques, ha de permetre al poble català afrontar amb millors condicions el proper embat contra el règim del 78. Més concretament, presenta un conjunt de propostes encaminades a construir espais materials de sobirania popular ‘des de ja’, evidenciant la possibilitat i necessitat de desplegar pràctiques col·lectives en clau republicana i constituent. Aquestes propostes, d’especial rellevància especial per aquell actors que hem apostat pel procés sobiranista com una possibilitat d’emancipació i transformació radical, estan dirigides a ser desenvolupades tant des de dins com des de fora de les institucions (autonòmiques i municipals).

Per aquest motiu, la CUP presenta la campanya Horitzó República, que es desenvoluparà durant la resta de l’estiu i tardor del 2018. En ella es treballaran quinzenalment propostes per construir sobiranies i espais de contra-poder en diferents eixos: sobirania energètica, financera, productiva, popular, laboral, tecnològica, residencial, feminista, sanitària, educativa i alimentària.

Sobirania productiva: cap a un model de desenvolupament republicà

La sobirania productiva és la capacitat de decidir plenament i de forma democràtica sobre què, com i per a qui es produeix, i de quina manera es distribueix, a través de la intervenció més o menys activa del sector públic i l’enfortiment d’institucions democratitzadores.

Pensar l’economia en clau republicana implica assumir que les polítiques econòmiques que imposa la globalització generen inestabilitat, desestructuració i manca de cohesió social en els pobles del món, desballestant les comunitats humanes i en conseqüència, els únics espais on pot existir la democràcia. 

Què podem fer?

1. Emancipem-nos de l’IBEX. Com ens va mostrar l’ofensiva dels grans poders econòmics durant l’Octubre del 2017, cal orientar el republicanisme cap a un objectiu de relativa independència econòmica, aprofitant per prefigurar un model econòmic que situï el moviment republicà al capdavant de la lluita contra les misèries del capitalisme.
2. Apostem, tan a nivell públic com privat, per l’enfortiment del teixit cooperatiu i de l’economia social i solidària. 
3. La millor política industrial és la que existeix. Durant massa anys les esquerres s’han centrat bàsicament en les reivindicacions de redistribució i serveis públics (d’altra banda fonamentals), sense entrar a debatre el model productiu i d’especialització. Cal superar aquest estadi: obrir el debat a escala nacional sobre les necessitat de planificació econòmica i industrial: en què competim (i en què no)? Quina posició volem ocupar en la divisió internacional del treball? Quina estructura empresarial i quines responsabilitats hi tenen els agents econòmics?

Sobirania financera

Les sobirania financera fa referència a la capacitat de finançar la despesa pública i de comptar amb mecanismes tant tributaris com crediticis per fer-la possible. La no dependència del sector públic dels seus creditors per tal d’evitar l’afebliment del seu poder negociador, l’existència de mecanismes d’inversió públics i la capacitat reguladora sobre el poderós i volàtil sector de les finances són alguns dels elements essencials de la sobirania financera. 

Confrontar l’Estat espanyol des del moviment republicà exigeix confrontar les entitats financeres que articulen el poder econòmic del capitalisme d’amiguets espanyol, al temps que es sumen noves aliances a la causa independentista.

Què podem fer?

1. Enfortir la banca cooperativa i les alternatives al sistema bancari. Cal una aposta decidida com a moviment i des les institucions públiques per prioritzar els dipòsits, les operacions i les línies de crèdit amb aquest tipus d’entitats.
2. Impulsar l’auditoria ciutadana del deute, amb el suport de l’administració, que tingui com a objectiu saber en què s’han gastat els recursos públics. Aquesta auditoria també tindrà com a objectiu dirimir la il·legitimitat del deute i, en conseqüència, si el seu pagament ha de seguir recaient en les classes populars. 
3. Generar les estructures necessàries que assegurin la creació d’un banc públic que esdevingui el pal de paller de la constitució de la República tot estant al servei de les persones i de l’economia productiva i defugint dels guanys immediats i la volatilitat dels mercats financers.
4. Impulsar la creació d’un fons d’estabilització, prestador d’última instància o de llarg termini d’ajuntaments, a través d’institucions locals, de cooperació o d’àmbit supramunicipal, ja siguin públiques, mixtes o cooperatives.
5. Impulsar, des de les institucions públiques i com a moviment republicà, instruments de defensa i assessorament de particulars davant els abusos bancaris. La confrontació entre la Generalitat intervinguda i l’Estat s’ha de fer visible en aquest tipus d’actuacions: quan s’aprofita l’escàs marge de maniobra que permet una autonomia desmantellada per atacar els interessos que estan al centre del règim. 

Sobirania energètica

Recuperar la sobirania energètica és situar la planificació energètica sota control un democràtic que garanteixi l’accés actual i futur de la societat catalana a l’energia sense comprometre l’equilibri ecològic entre natura i humanitat. Per aquest motiu, la sobirania energètica només és possible sobre la base de les energies renovables i la necessària transició energètica als Països Catalans.

Què podem fer?

1. Aturar els megaprojectes d’infraestructures energètiques com la MAT o el MidCat que esquarteren el territori sota la base d’un model energètic obsolet, de centralització energètica i que privatitza beneficis socialitzant els impactes ambientals.
2. Eliminar l’impost al sol i crear programes d’instal·lació de sistemes d’autoproducció d’energies renovables sota l’autogestió i la cooperativització de la producció i del consum. 
3. Aplicar i fer efectiva la llei catalana de canvi climàtic en la seva totalitat i iniciar la planificació per la transició energètica a fonts d’energia renovables.
4. Recuperar la titularitat i la gestió de tots els modes de transport col·lectiu en mans de l’Estat espanyol i d’empreses privades per tal de fer una aposta ferma per la millora de la qualitat de l’aire i una xarxa de transport públic.
5. Recuperar la gestió dels dos grans ports de Tarragona i Barcelona controlats des d’una perspectiva colonial des de Madrid.
6. Nacionalitzar les xarxes de distribució de l’energia.

Sobirania popular

Desbordar el bloqueig repressiu que l’Estat espanyol plantejarà sempre davant l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català passa per l’articulació d’una gran onada democràtica que combini diversos factors:

1. Una mobilització popular de caire massiu arreu del territori, basada en la resistència pacífica i la desobediència civil.
2. L’existència d’estructures de poder popular que siguin capaces d’organitzar i dirigir aquesta mobilització.
3. La creació d’una institucionialitat republicana sobirana que permeti una representativitat política del poble català, deslliurada de les limitacions repressives que l’Estat espanyol imposa a la seva voluntat. L’Assemblea de Càrrecs Electes, encarregada d’exercir tant tasques de representativitat legítima com de construcció d’estructures claus per al bastiment del projecte republicà i la defensa de les necessitats de les classes populars, n’és una peça central.
4. La vertebració d’aquestes estructures polítiques sobre mecanismes transparents de democràcia participativa i directa.
5. La determinació d’utilitzar i controlar tots els recursos institucionals de les administracions autonòmiques i municipals des d’una perspectiva d’unilateralitat desobedient.

Per una república inclusiva: la independència serà d’esquerres o no serà

A banda del conjunt d’accions per avançar en la ruptura amb l’Estat exposades fins aquí, el moviment republicà ha de ser capaç també de generar instruments polítics que millorin des d’ara mateix les condicions de vida de les majories socials d’aquest país i que, per tant, n’ampliïn els suports socials. Cal generar poder republicà, però també cal generar un marc social republicà. 

La Republicà Catalana no podrà ser mai una república neoliberal al servei de les velles oligarquies, ni un nou país amb les velles desigualtats. Per ser, la República necessita projectar-se com a inclusiva, com a portadora d’un nou projecte de país on els exclosos de l’actual hi tinguin un lloc.

Això passa necessàriament per construir noves institucionalitats en una sèrie de sobiranies —de manera central, la residencial, la sanitària, l’alimentària, l’educativa i la feminista— que posin la vida de les catalanes al centre del model de país que volem construir.